Potser t’has trobat alguna vegada, o fins i tot sovint, fent coses que no volies fer per evitar conflictes, per satisfer l’altre, perquè “tampoc és tan important”. I després t’has sentit fatal. O potser et costa molt decidir si vols fer una cosa o una altra i t’encalles intentant esbrinar-ho: no pots tirar ni endavant ni enrere, per més voltes que li donis, per més que pensis els avantatges i els inconvenients d’una opció o de l’altra. És possible que et trobis entre les persones que, sense adonar-se’n, es troben sota la influència d’altres que són més enèrgiques, més resolutives, i sembla que al seu costat tot flueixi més. Però tard o d’hora et trobes que no saps si fas les coses perquè algú altre t’ha dit que és el que et convé o el que has de fer.
Les conseqüències són demolidores: et sents anul·lat/da, perdut/da, no pots decidir res, depens d’algú que t’ajudi a decidir, depens de l’opinió d’algú altre. Això pot acabar portant-te a ser víctima d’abusos de tota mena, perquè et poses en mans d’algú que no sap què vols i tu tampoc ho veus amb claredat. És un cercle viciós que et manté en una angoixa paralitzant que es pot manifestar de moltes maneres: mossegant-te les ungles amb desfici, menjant compulsivament, amb atacs de ràbia incontrolats i inexplicables, i després sentint-te culpable i amb vergonya… Busques l’aprovació externa però internament només hi ha confusió.
Et parla una gran experta, algú que té molta experiència en això. Encara recordo quan no podia respondre més que “No ho sé” o “És igual” a qualsevol proposta. I era el que sentia, tal qual. No sabia què preferia, i pensava que segur que algú altre sabria millor que jo el que convenia fer. Això em va portar a tenir uns problemes molt seriosos, tant en la relació amb amics i parelles com en el camp de la recerca espiritual, amb conseqüències nefastes, com trobar-me formant part d’una secta.
El que jo et proposo és que aprenguis a escoltar-te, que et donis temps per saber què passa dintre teu. No hi ha com saber què sents genuïnament per acostar-te a la felicitat que prometen les filosofies orientals. Amb una pràctica física que integri tot el cos en cada postura, que et permeti experimentar la unitat que ets, aprens a interpretar el llenguatge del cos, a descodificar el mecanisme de plaer/dolor amb què s’expressa, a ser completament honest/a amb tu mateix/a. A les classes sempre insisteixo als alumnes que, més important que seguir les meves indicacions ho és escoltar-se i fer-se cas. Els missatges que et donarà el teu cos són molt més adequats que els que et pugui donar algú des de fora, que no sap què sents.
Si practiques de manera sincera arribes a una autèntica intimitat amb la teva veu interior, que s’expressa a través de les sensacions, i a poc a poc l’hàbit d’escotar-te i respectar-te que exercites durant la pràctica física i de la meditació es va traslladant a la vida quotidiana, perquè passa a formar part de la teva manera de funcionar. A mesura que aprens a identificar clarament què sents, et trobes decidint amb facilitat si vols una cosa o una altra, no necessites demanar que t’ajudin a decidir; t’adones de seguida quan algú vol decidir per tu, o et vol manipular, o se’t vol imposar, i fas valer sense cap problema la teva posició.
Amb la meditació somàtica comences ensenyant la ment a arrelar-se en el cos, a anar tornant a l’ara i aquí, i en aquest espai interior que vas descobrint és on és possible trobar la plenitud que ens configura a tots. Com amb la pràctica física, si es fa amb sinceritat, experimentes sense cap dubte el que sents, veus amb claredat i profunditat el que hi ha realment, i això es manifesta en la vida diària amb una coherència plena amb tu, amb una capacitat de fluir sense resistències, d’acceptació incondicional.
Fer moviment conscient i meditar amb sinceritat amb el que sents et porta a descobrir que no hi ha cap autoritat vàlida fora de tu, que dintre teu hi ha una veu que demana ser escoltada i que és sàvia. Ocasionalment pot aparèixer algun/a mestre/a que et pot donar noves eines per no perdre el contacte amb aquesta veu interior, però mai la podrà substituir. Escoltant-te amb honestedat pots arribar a comprendre que, com diuen els grans mestres de tots els temps, el que et configura és la naturalesa de Buda.