Tradueixo aquest curt text de Thich Nhat Hanh, del seu llibre “The Art of Living”, publicat per Unified Buddhist Church el 2017, perquè trobo que explica amb una claredat i una senzillesa admirables un concepte tan difícil de comprendre per nosaltres, els occidentals, com és el buit.
En les últimes classes de meditació hem començat a tractar el tema del buit i no trobo ningú que ho expliqui millor que Thich Nhat Hanh.
BUIT
LA MERAVELLA D’INTERSER
El buit significa estar ple de tot però buit d’una existència separada.
Imagina una flor bonica. Pot ser una orquídia o una rosa o una senzilla margarida que creix a la vora del camí. Mirant aquesta flor podem veure que és plena de vida. Conté el terra, la pluja i el sol. També és plena de núvols, de mars i de minerals. Fins i tot és plena d’espai i de temps. De fet, tot el cosmos és present en aquesta petita flor. Si traiem un d’aquests elements “no flor”, la flor no existiria. Sense els nutrients del terra, la flor no podria créixer. Sense la pluja ni el sol, la flor moriria. I si eliminem tots els elements no flor, no quedaria res que tingués una substància que en poguéssim dir “flor”. La nostra observació ens diu que la flor és plena de tot el cosmos, mentre que al mateix temps és buida d’una existència separada. La flor no pot existir per si sola.
Nosaltres també estem plens de moltes coses i, no obstant, buits d’un jo separat. Com la flor, contenim terra, aigua, sol i escalfor. Contenim espai i consciència. Contenim els nostres ancestres, els nostres pares i avis, educació, menjar i cultura. El cosmos sencer s’ha aplegat per crear la manifestació fantàstica que som. Només que traguem aquests elements “no nosaltres”, trobarem que no queda cap “nosaltres”.