La salutació a la lluna

Salutació a la lluna, ioga

Sovint practiquem Xandranamaskar, la salutació a la lluna, al principi de les sessions. Té molts beneficis, un dels quals és que prepara les articulacions (es belluguen totes), la part més vulnerable del cos, per fer totes les postures amb seguretat.

Si comparem el Xandranamaskar amb el Suryanamaskar, la salutació al sol, que és com comencen les sessions en altres mètodes i estils, veiem que hi ha unes coses molt diferents,  principalment:

– no hi ha flexions enrere

– les cames no s’estiren del tot.

Per fer flexions enrere, primer s’ha d’haver après a allargar molt bé la columna, per evitar lesions, i s’ha d’haver sensibilitzat el cos, per poder interpretar les sensacions que ens indiquen si hi ha alguna part del cos que no està còmoda fent alguna de les postures. I per estirar del tot les cames, si volem evitar que els genolls es bloquegin, primer s’ha d’aprendre a aplicar els bandhas a les cames i als peus. En el mètode que ensenyo s’aprèn a estirar les cames en altres postures, on es pot fer sense el perill de perjudicar els genolls.

El principal benefici, però, com el de totes les postures de ioga si es practiquen com una autoindagació, és que és una lent fantàstica per veure amb claredat què som. Això és el que ens pot fer feliços, més que fer postures acrobàtiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *