L’Associació d’Amics de la UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional, AUDIR, em van convidar a participar en una taula rodona, l’octubre del 2023, sobre les tecnologies de la informació i l’espiritualitat, centrant-me en el budisme. Em vaig estar informant i tot plegat em va portar a una sèrie de reflexions. En aquest escrit miraré de plasmar algunes de les conclusions a què he arribat, sobretot pel que fa a la pràctica del budisme.
Des de fa un temps ens arriben cada vegada més notícies sobre la transcendència de l’arribada de les tecnologies de la informació en diferents àmbits de la societat. Ens n’arriben notícies bones i advertiments seriosos sobre els perills que comporten.
Recopilació de dades
Quin és el fonament de les tecnologies de la informació? Es basen sobretot en la recollida de tantes dades com sigui possible; un cop recollides, s’emmagatzemen i s’analitzen per, quan convingui, utilitzar-les o posar-les a disposició de qui les vulgui.
Aquestes tecnologies, doncs, posen al nostre servei unes megaenciclopèdies i, a més, combinen les dades de forma sorprenent; sobretot, des de poc abans del 2010, quan van aparèixer els primers telèfons “intel·ligents”, i moltíssim més des de novembre de l’any 2022, amb l’aparició del ChatGPT.
El ChatGPT és un sistema basat en el model de llenguatge per Intel·ligència Artificial. Està preparat per realitzar tasques relacionades amb el llenguatge, des de traduccions fins a generació de textos, de manera que pot respondre a qualsevol pregunta que se li faci, sobre els temes més diversos. Es pot dir que és una eina que imita molts aspectes del cervell humà.
Amb aquesta eina podem pensar que s’intenta fer dobles dels humans, però infinitament superiors en algunes coses. De fet, les tasques d’emmagatzemar dades i combinar-les les màquines les fan més eficaçment i més ràpidament que l’humà més preparat.
Intel·ligència?
Vull fer un incís per posar en evidència la perversió que a parer meu significa atribuir qualitats humanes a les màquines. He parlat de telèfons “intel·ligents”. Ens hem posat tots d’acord a atribuir intel·ligència a aparells que van adquirint més capacitats.
Per què parlem d’intel·ligència quan ens referim a capacitats de les màquines que han estat programades? En quina definició d’intel·ligència ens basem?
I per què parlem d’”entrenar” les màquines? Per què no diem simplement que els introduïm un programa, que les preparem per a unes accions determinades? Fins fa poc s’entrenaven les persones, s’ensinistraven els animals, es programaven les màquines.
Potser sí que s’està buscant la manera de crear unes entitats amb qualitats aparents molt semblants a les humanes.
Logos/no logos
I tornant al que anomenem intel·ligència artificial, el seu àmbit és el racional, el logos. El seu domini és la paraula.
En zen, i en molts ensenyaments espirituals, s’intenta comprendre la realitat anant més enllà dels conceptes, no a través de la ment racional sinó a través de la ment intuïtiva. O sigui, a través d’un no logos.
Els mestres espirituals de totes les èpoques han ideat els millors i més variats mètodes per ajudar els seus deixebles a fer el salt a la ment no conceptual. Per exemple, en zen el mestre o la mestra proposa un koan, que són unes paradoxes aparents que el deixeble ha de resoldre sense recórrer al pensament racional, transcendint el sentit literal de les paraules.
Això una màquina no ho pot fer. El mateix ChatGPT, per exemple, de moment no pot anar més enllà de les paraules, ni tan sols pot captar els dobles sentits o les ironies o les bromes, que són salts mentals en el sentit comú.
Així, doncs, en aquest aspecte els humans no correm perill, de moment.
Desconstrucció de l’ego
Hi ha un altre punt que crec que la intel·ligència artificial no pot fer per nosaltres en el camí espiritual: el que en el budisme intentem és conèixer qui som més enllà del jo aparent, desconstruir l’ego des de l’ego perquè es vagi manifestant la naturalesa essencial. Com va deixar escrit el mestre Dogen (s. XIII), “Conèixer-se un mateix és oblidar-se d’un mateix”.
Una màquina, per molt “intel·ligent” que sigui, l’únic que sap de si mateixa és tot el que la configura superficialment: el que opina (perquè l’han programat perquè opini així), amb qui es relaciona, de quin material és feta, etcètera. Si demanem al ChatGPT que es defineixi, al·ludirà al seu aspecte, a les seves característiques físiques, a com està programada, és a dir, al que en una persona seria la construcció mental.
Però el que no pot conèixer és el seu jo profund, el que hi ha més enllà de l’aparença, perquè no en té. Una màquina no pot tenir la sensació d’una experiència directa de la seva pròpia presència com nosaltres.
Percepció directa
Els humans tenim una sensació directa i immediata de la nostra presència, que expressem amb dues paraules: “jo soc”. El nostre ésser s’experimenta a si mateix directament, amb un coneixement immediat.
En la pràctica budista intentem superar l’espai que hi ha entre el concepte que tenim de la realitat (o de nosaltres) i la realitat en si. Volem percebre la realitat directament, immediatament.
Per accedir a aquesta experiència directa de ser conscients de qui som, hem de deixar anar tot el que ens impedeix percebre’ns directament, que són bàsicament els conceptes i les idees, les construccions mentals de què parlava.
Una màquina no pot deixar anar el que la configura perquè només és la carcassa i la programació.
No saber
Hi ha un aspecte clau en el budisme: el principi de no saber. En budisme aprenem a viure des de la perspectiva de l’anomenada ment del principiant, deixant anar les idees fixes que tenim de nosaltres, dels altres, de l’univers, abordant qualsevol esdeveniment des de la ignorància, des de la sorpresa.
Aquí també, si traiem a la “intel·ligència” artificial la possibilitat de mostrar les dades que ha recopilat, el que “sap”, es queda sense sentit.
Desenvolupar conceptes
La IA està preparada per desenvolupar conceptes difícils, pot parlar brillantment sobre aspectes constitutius del budisme com què és el despertar, el buit, la no substancialitat del jo… Pot elaborar discursos congruents sobre el que sigui. Però sense entendre res del que diu.
L’any 2017, uns monjos d’un temple zen de Kyoto van celebrar que un robot explicava amb claredat el budisme, perquè creien que això ajudaria més persones a trobar la felicitat.
https://revistaderobots.com/robots-y-robotica/un-robot-japones-llamado-mindar-es-un-sacerdote-
És cert que aquesta habilitat per explicar, per transmetre intel·lectualment conceptes profunds, pot ser d’utilitat per preparar classes i presentacions, per fer arribar el missatge de Buda a més persones, però sempre hi haurà d’haver algú que ho contrasti i que ho revisi. A més, per què volem delegar en una eina mecànica una activitat creativa tan estimulant i tan personal com preparar una presentació?
Dimensió profunda
L’anomenada “intel·ligència” artificial, brillant com és proporcionant-nos respostes a coses concretes, es queda en blanc davant de preguntes com, per exemple, què és la veritat, què és la bondat, què és la bellesa. Les podrà definir, acostar-s’hi intel·lectualment, però no sabrà diferenciar una cosa bella d’una que no ho sigui.
Tots sabem a què ens referim quan parlem de la veritat, de la bellesa, del bé, encara que discrepem. Ho sabem íntimament. Copsar la veritat no prové de cap contingut mental. Ens commovem davant una realitat bella, davant un acte heroic, davant la congruència de la veritat, però no ens ho sabem explicar.
Només amb els continguts mentals, com ho fa la IA, no es pot entrar en contacte amb la dimensió més profunda del que és real, amb el més profund en nosaltres.
Impermanència
La percepció que tenim de nosaltres ara és diferent de la que teníem quan érem petits, o adolescents, o fins i tot és diferent de fa uns dies o unes hores. Hem anat canviant, igual que ha canviat la nostra ment, la manera de relacionar-nos, les opinions, etcètera.
L’únic que no ha canviat des que vam néixer és el que ens permet sentir a cada moment aquest “jo soc”. Aquesta autoevidència és una cosa que no té la IA. Com tampoc té la qualitat de la impermanència: depèn de la programació que li facin i de les reprogramacions.
Coneixement i saviesa
Una altra cosa que una eina d’intel·ligència artificial no pot tenir i que els humans sí que podem arribar a tenir és la saviesa. La saviesa contraposada al coneixement. L’acumulació de dades i d’informació no comporta saviesa. Comporta coneixement.
La IA posseeix un coneixement enorme, enciclopèdic, i combina amb una rapidesa vertiginosa una immensitat de dades. Però per si sola no pot discernir si són veritables o falses.
De fet, en el nostre món és molt habitual la confusió entre saviesa i coneixement. Hi ha qui considera que, acumulant informació, desenvoluparà un criteri, però l’únic que s’aconsegueix és confusió.
Això té a veure amb la coneguda metàfora atribuïda a Confuci que diu que quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit. La IA es queda en el dit.
Sensació de ser
La IA és plena d’idees i d’arguments adequats, que ens poden ajudar en moltes coses, entre altres, com he comentat més amunt, a preparar ensenyaments clars i entenedors amb la col·laboració del ChatGPT.
Però si volem despertar a la nostra sensibilitat més profunda, tenir moltes idees i arguments no ens servirà. Ens haurem de situar en el fons lúcid on rau la nostra sensació de ser qui som.
Què pot aportar el budisme a la societat del coneixement?
Si alguna cosa pot aportar el budisme a la societat del coneixement, basada en l’acumulació d’informació, és la importància de la meditació, del silenci, de la suspensió temporal de la ment conceptual: dedicar una estona cada dia a girar la mirada cap endintre, a relaxar-nos en el silenci, ens situa en aquest àmbit del ser autèntic on trobem la força que ens permet fer front a qualsevol situació des de la connexió amb el cor.
Meditar en comunitat
Si és possible meditar en grup, a més de en soledat, encara és millor. Permetre’s formar part d’una comunitat, permetre’s estar plenament presents als altres i a la pràctica és més enriquidor.
Aprendre a ser sostinguts, estimats, a nodrir la compassió. I aprendre a sostenir, a estimar. Això només es pot fer en companyia.
Les tecnologies fan que ens estem acostumant a viure en un ambient reduït, perquè amb un telèfon o un ordinador en tenim prou per accedir a moltes coses, a mestres i coneixements llunyans geogràficament i temporalment. És una paradoxa, perquè, en realitat, emocionalment, experimentalment, ens estem aïllant cada dia més.
Atenció plena
El budisme també recomana fer pauses per prendre consciència d’un mateix i tenir el temps per fer-se preguntes, amb el compromís de ser radicalment sincers amb nosaltres mateixos en les respostes. Els Zen Peacemakers tenen una pràctica que consisteix a activar alguna alarma personal i, quan sona, deixes de fer el que estiguis fent i et preguntes alguna cosa que t’ajudi a tornar a l’ara i aquí.
En l’àmbit que ens ocupa, proposo unes preguntes, com a exemple:
Soc feliç fent el que estic fent?
Em convé que els algoritmes dirigeixin la meva vida?
Convé a la societat, aquest poder que atorguem als algoritmes?
A qui beneficia el que estic fent? Només a mi?
Com puc ampliar una mica la consciència?
Com puc ser més amorosa, més compassiva?
Real/fals
Com que les amenaces de la IA són tan grans, com que les tecnologies han creat una gran confusió entre el que és real i el que ara anomenem “fake”, només podem estar segurs de la realitat del que és presencial. Per tant, val la pena potenciar les relacions reals, presencials, l’ètica, cultivar els valors que ens fan humans, deixar-nos sorprendre pels moments d’admiració davant la bellesa d’un paisatge, l’emoció davant una obra d’art, escoltant música, sentint un moment de connexió…
I, d’acord amb el budisme, hem de persistir en la intenció de sentir que som autènticament nosaltres mateixos, sentir-ho profundament, clarament, tan contínuament com sigui possible. En això cap eina, cap “intel·ligència” artificial ens pot fer cap competència.
Estic totalment d’acord amb el sentit del text.
Agraeixo la forma estructurada, clara i entenedora de l’exposició que, en el meu cas, serveix com a repàs o lliçó d’alguns principis bàsics de la filosofia budista que vaig comprenent poc a poc.
Moltes gràcies, Cinta. M’alegro que hi estiguis d’acord. Som poquets però en som uns quants. I m’alegro que et serveixi de repàs de conceptes budistes.
Gloria,
M’ha agradat molt aquest article. Es molt necessari per evitar i estar preparats per afrontar aquest mon invasiu de la IA.
La teva amiga Anna
Moltes gràcies, estimada Anna. Hi he donat voltes uns quants mesos, m’he llegit uns quants llibres i articles, i realment posa els pèls de punta veure cap on anem. Ahir vaig veure que en un temple budista del Japó encomanen els ensenyaments a un robot i que estan encantats. Ens estem deshumanitzant i tan contents…
Feliçitàts per aquesta reflexió i gràcies per compartir-la !!
Gràcies, Jordi. M’alegro que t’hagi interessat. La teva opinió té molt valor.