Quan comencem a practicar ioga emprenem un viatge cap a nosaltres mateixos. De fet, és un viatge que parteix d’on som per arribar on som, des de la nostra realitat fins a la nostra realitat. Pot semblar un absurd, però no hi ha res més real que el que som, i amb el ioga fem el camí per descobrir això, què som realment.
No fem ioga per arribar a ser perfectes, per millorar, per deixar de ser com som i passar a ser d’una altra manera, per ser com imaginem que podríem o hauríem de ser. Fem ioga per veure clarament, sense dubtes, que la perfecció ja existeix dintre nostre i que només l’hem de descobrir.
En ioga, el camí per descobrir la perfecció que som, el fem a través del cos, fent unes accions determinades, les postures. Si bé és cert que les postures que practiquem ens ajuden a ser més flexibles i més forts, aquest no és l’objectiu del ioga. Per això ja hi ha la gimnàstica, el pilates, l’acrobàcia, etcètera.
El ioga té el valor afegit que les postures ens porten a ser íntims amb nosaltres mateixos, i això s’aconsegueix estant presents al que passa en el cos quan movem les diferents parts per adoptar una postura.
El que passa en el cos ho sabem per les sensacions que sorgeixen. Les sensacions són el llenguatge del cos, que la ment ens ajuda a interpretar i a distingir. En el procés de la pràctica de ioga, a poc a poc comencem a distingir clarament entre les sensacions agradables i les desagradables i a optar sempre per les agradables.
Amb la consciència del que innegablement està passant en el cos s’uneix cos, ment i esperit, la base del ioga, que, com sabem, és una paraula sànscrita que significa unió.
Aquest és el gran regal que ens fa el ioga dinàmic, la possibilitat d’experimentar profundament i clarament la unió, la intimitat amb la nostra realitat, amb el que som.