El ioga, un viatge cap a un mateix

El ioga: un camí cap a un mateix

Quan comencem a practicar ioga emprenem un viatge cap a nosaltres mateixos. De fet, és un viatge que parteix d’on som per arribar on som, des de la nostra realitat fins a la nostra realitat. Pot semblar un absurd, però no hi ha res més real que el que som, i amb el ioga fem el camí per descobrir això, què som realment.

No fem ioga per arribar a ser perfectes, per millorar, per deixar de ser com som i passar a ser d’una altra manera, per ser com imaginem que podríem o hauríem de ser. Fem ioga per veure clarament, sense dubtes, que la perfecció ja existeix dintre nostre i que només l’hem de descobrir.

En ioga, el camí per descobrir la perfecció que som, el fem a través del cos, fent unes accions determinades, les postures. Si bé és cert que les postures que practiquem ens ajuden a ser més flexibles i més forts, aquest no és l’objectiu del ioga. Per això ja hi ha la gimnàstica, el pilates, l’acrobàcia, etcètera.

El ioga té el valor afegit que les postures ens porten a ser íntims amb nosaltres mateixos, i això s’aconsegueix estant presents al que passa en el cos quan movem les diferents parts per adoptar una postura.

El ioga pot ser un camí cap a un mateix

El que passa en el cos ho sabem per les sensacions que sorgeixen. Les sensacions són el llenguatge del cos, que la ment ens ajuda a interpretar i a distingir. En el procés de la pràctica de ioga, a poc a poc comencem a distingir clarament entre les sensacions agradables i les desagradables i a optar sempre per les agradables.

Amb la consciència del que innegablement està passant en el cos s’uneix cos, ment i esperit, la base del ioga, que, com sabem, és una paraula sànscrita que significa unió.

Aquest és el gran regal que ens fa el ioga dinàmic, la possibilitat d’experimentar profundament i clarament la unió, la intimitat amb la nostra realitat, amb el que som. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *