Per què meditem els que meditem? Per poder-nos concentrar més fàcilment? Per estar millor? Per aprendre a no patir tant? Per estar més presents? Per entendre d’una vegada quin sentit té tot plegat? Per aprendre a fluir? Per experimentar que tots som u, que no hi ha res separat de res? Per veure la realitat tal com és, sense afegir-hi res?
Tot això són efectes de la meditació (en té molts més). Al cap del temps apareixen sense que ens adonem de com han vingut. Això sí, sempre que es practiqui la meditació sense cap intenció de lluitar contra els pensaments o els sentiments, de reprimir-los, de negar-los. Això seria, a més d’inútil, frustrant i esgotador. Meditar a base de barallar-se amb qualsevol pensament que aparegui és impossible que doni els fruits que li demanem a la meditació. Igual que si abordem la meditació amb la intenció de controlar els pensaments. Si la idea que algú ens controli ens resulta insuportable, per què hauria de ser millor que nosaltres poguéssim controlar els pensaments?
La meditació somàtica és una perspectiva particular sobre la meditació. Hi ha moltes maneres de meditar: amb un mantra, amb un koan, comptant les respiracions, mindfulness, vipassana, visualitzacions, tibetana, zen, meditació transcendental… Totes tenen avantatges i desavantatges. La meditació somàtica és compatible amb totes les altres, les complementa. No és ni millor ni pitjor, però a molta gent li simplifica el camí per endinsar-se en les altres.
La meditació somàtica s’enfoca en el cos per prendre consciència del que passa en el moment present. El llenguatge del cos és bàsicament el llenguatge de les sensacions: a través de les sensacions sabem què passa, tant si ens agrada com si no. La ment pot estar recordant alguna cosa, penedint-se d’una altra, planificant, criticant, elaborant teories, desitjant, calculant… La seva tendència és no parar d’anar endavant i enrere en el temps a còpia de saltar de pensament en pensament incessantment. El cos, en canvi, tot el que manifesta és el que sent en aquest precís moment i en aquest lloc concret. Es podria dir que en el cos es manifesta el present a través de les sensacions, i que les sensacions són consciència. Només cal que hi dirigim l’atenció per descobrir i gaudir de la unitat del cos, la ment i la consciència.
Fa poc vaig veure una pel·lícula, “El bosque de luto”, de Naomi Kawase, on hi ha una escena en què el protagonista pregunta a un mestre zen com pot saber que està viu o mort. En resposta, el mestre li pregunta si té gana; també li demana a la persona que té al costat que li toqui el braç i li pregunta si sent el contacte com agradable o desagradable. És a dir, el remet a l’experiència del cos com a resposta. La consciència de les sensacions que experimentem en el cos és la resposta. Hi ha res més innegable que l’experiència?
En la meditació somàtica, doncs, tot es fa per si sol. El cos respira quan ha de respirar i com ha de respirar, i el que hi podem fer nosaltres és adonar-nos-en. Hi ha un moment en què t’adones que no hi ha cap necessitat de fer res, ni mentalment ni físicament. Ni tan sols hi ha cap necessitat d’observar. No vol dir que no estigui passant res. Mentre meditem, la vida continua. Continuen sorgint pensaments, els sentiments continuen apareixent, hi continua havent sensacions.
La meditació somàtica consisteix justament a deixar de fer, a relaxar-nos plenament, conscientment, en el que som. A no lluitar per arribar a algun objectiu, per molt noble que sigui. A alliberar-nos d’aquesta necessitat de lluitar i de voler-nos imposar ideals, a alliberar-nos de l’ambició, fins i tot de l’ambició de meditar bé.
Aquesta renúncia a fer implica humilitat i acceptació, sinceritat i honestedat amb un mateix. De mica en mica, aquestes qualitats comencen a sortir fora del coixí de la seguda i van impregnant la nostra vida, simplificant-la, facilitant-la. Aquest és un altre benefici de la meditació.
Meditar, des d’aquest punt de vista, és limitar-se a indagar. Permetre que la ment faci el que és la seva funció bàsica, indagar. Perquè indagar és l’expressió natural de la consciència en l’organisme humà. No cal afegir-l’hi. Indagar no és res que haguem de fer. És una cosa que passa. “Què és això?” és la pregunta constant del sistema nerviós en l’organisme humà. Aquesta indagació és el que ha fet que com a espècie haguem arribat fins al dia d’avui.
Indagar és la manera més directa de fer-nos íntims amb nosaltres mateixos, amb la realitat tal com és, la via més segura cap a la sinceritat amb nosaltres mateixos.
Indagar i experimentar són les eines clau de la meditació somàtica. Per això el més interessant és practicar. I gaudir de la pràctica sense esforços innecessaris, relaxadament, amb una relaxació activa i una presència passiva.