Aquesta és una pregunta que alguns alumnes m’han fet. De vegades m’ho pregunten els primers dies; en aquest cas em sembla que ho pregunten amb una mica de por de no ser capaços, amb una certa inseguretat. Altres vegades, la pregunta apareix quan ja han fet unes classes i encara no he guiat cap postura amb la cama darrere del cap, per exemple. Em sembla que els que estan impacients per fer postures complicades ho pregunten amb la convicció que, si no en fan, el que fem no és ben bé ioga sinó una mena d’estiraments o gimnàstica amb pinzellades de “mindfulness”.
En tots dos casos els explico que fer ioga, tal com s’entén en Ioga Dinàmic, no consisteix a fer d’entrada les postures que hem vist en les fotos dels llibres de ioga o en els vídeos de YouTube. Practicar ioga consisteix més aviat a educar el cos per fer qualsevol postura amb comoditat, amb facilitat. “Sthiram sukham” són les paraules sànscrites que fa servir Patanjali per referir-se a les àssanes, les postures de ioga; es podrien traduir amb diferents paraules, com estabilitat i comoditat, seguretat i facilitat, amb molts matisos, tots dintre de l’espectre d’aquests dos conceptes, que en realitat en són un.
L’educació del cos és un aprenentatge i, com tots els aprenentatges (aprendre una llengua, un instrument musical…), comporta un procés. En ioga es comença amb moviments simples, els que el cos pot fer amb comoditat i facilitat, i paulatinament s’hi van afegint nous moviments.
En ioga dinàmic, aquests moviments no són previs a la pràctica del ioga; són ioga si es fan amb curiositat per descobrir què està passant en el cos, quines sensacions s’hi generen i, sobretot, si es respon adequadament al que aquestes sensacions indiquen. Si indiquen dolor, s’ha de buscar com evitar-lo, perquè el ioga no és per patir sinó al contrari.
Això equival a dir que l’eina més important per practicar ioga no és la flexibilitat, com sovint es pensa, sinó la capacitat de sentir profundament les sensacions que estan sorgint, juntament amb la interpretació correcta. Estar atents a quines sensacions sorgeixen quan practiquem, una actitud tan senzilla, té uns beneficis innegables en molts àmbits, però aquí n’esmentaré únicament un, relacionat amb la pràctica física: el benefici innegable que resulta de la impossibilitat de lesionar-se.
En Ioga Dinàmic les postures s’aprenen de manera progressiva, seguint una evolució des de l’estadi més fàcil i còmode a cada moment cap a nous reptes. A poc a poc el cos es va preparant per als estadis següents. Al mateix temps, aquesta progressió fa que ens adonem que no cal fer grans postures per fer ioga, que el que algú pot fer fàcilment davant d’una càmera potser no és adequat per a nosaltres. I això no significa que el que nosaltres podem fer, encara que no sigui cap filigrana, no sigui ioga.
En conclusió, es pot afirmar rotundament que en Ioga Dinàmic no es fan postures difícils, perquè el que es fa sempre és únicament el que es pot fer de manera fàcil i còmoda, explorant l’estabilitat amb el mínim esforç necessari, com diu Patanjali. Sí que amb el temps el mateix cos et va portant cada vegada una mica més enllà i, sense buscar-ho, et trobes fent postures semblants a les que es veuen a les imatges que inunden les xarxes. Però hi hauràs arribat al teu ritme, sabent que el que t’hi ha portat ha estat nutritiu. No seran el fruit d’una lluita per imitar alguna cosa externa sinó el resultat d’adaptar-te amb respecte a les possibilitats del teu cos de manera constant i amable. El que al principi era inaccessible, amb la pràctica, pas a pas, s’haurà fet accessible. El que al principi era difícil s’haurà anat preparant amb el que ens és fàcil.