AMA Samy, un mestre zen actual, recomana la pràctica de meditar amb música, que es pot complementar amb les paraules que triem en relació amb la curació, aprofitant la interiorització, o fent ús de la imaginació.
L’exercici l’explica en el seu llibre Zen: A Field of Flowers, on relata la història de com Hakuin va aprendre un mètode sanador. El tradueixo tot seguit.
El mestre zen japonès del segle XVIII Hakuin s’havia esforçat massa per assolir el despertar i va caure malalt.
Per recuperar la salut, va anar a veure un ermità taoista, Hakuyu, que li va ensenyar una pràctica per curar-se.
“Imagina que de cop i volta se’t posa a la part superior del cap un bocí de mantega tova, d’un color pur i que faci molt bona olor, de la mida i amb la forma d’un ou d’ànec. A mesura que es va fonent, vas sentint una sensació exquisita, humitejant-te i saturant-te el cap per dintre i per fora. Va gotejant, humitejant-te les espatlles, els cozes i el pit; impregna els pulmons, el diafragma, el fetge, l’estómac i els budells; baixa per la columna fins als malucs, la pelvis i els glutis.
En aquest moment, totes les congestions que s’havien acumulat en els cinc òrgans i en les sis vísceres, tots els dolors i les molèsties a la panxa i a altres parts afectades, seguiran el cor quan va lliscant cap avall fins a la part inferior del cos. Aleshores sentiràs clarament un so un so com el de l’aigua que raja. Es desplaçarà cap avall a través de la part inferior del cos omplint les cames d’una escalfor beneficiosa i fins a les plantes dels peus, on s’atura.
L’estudiant ha de repetir aquesta contemplació. A mesura que la seva energia vital flueix cap avall, gradualment va omplint la part inferior del cos, impregnant-la amb una escalfor penetrant, fent-li sentir com si estigués assegut en una banyera cobert fins al melic amb una decocció d’herbes medecinals rares i oloroses collides i infusionades per un metge expert.”
Aquesta història de Hakuin il·lustra la necessitat de teràpia i d’altres tractaments, a part de la meditació; és la dimensió horitzontal de l’esfera fenomènica del despertar, l’esfera de pratityasamutpada. Sense aquesta dimensió i sense la pràctica a la vida quotidiana, el depertar només és una il·lusió narcisista.