Des de meitats de juliol, he passat prop d’un parell de mesos a Kanzeon Zendo. D’aquí a pocs dies me n’aniré. Ja començo a veure tot el que enyoraré.
Since mid of July, I have spent about 2 months at Kanzeon Zendo. In a few days I will be leaving. I am already starting to realize everything I will miss.
Per exemple, enyoraré els dokusans, les entrevistes amb AMA Samy en forma de diàleg sobre un koan. Són trobades brevíssimes en què li presentes el que has comprès amb el koan amb què medites. A cada dokusan he après un matís nou de què és la vacuïtat, alguna subtilesa que, quan l’has vista, ja no pots deixar de veure. I aquestes entrevistes passen sense massa cerimònies, amb normalitat, de vegades, fins i tot, amb humor. Trobaré a faltar com AMA Samy t’empeny amb suavitat a anar més a fons.
For example, I will miss the dokusan, the interviews with AMA Samy in the form of a dialogue about a koan. They are very brief meetings in which you present to him what is that you have understood with the koan you are meditating with. In each dokusan I have learned a new nuance of what emptiness is, some subtlety that, once you have seen it, you can no longer help but see. And these interviews happen without too much ceremony, normally, sometimes even with humour. I will miss how AMA Samy gently pushes you to go deeper.
Enyoraré les sessions setmanals de preguntes i respostes. Jo em pensava que aquestes sessions serien exclusivament sobre qüestions relacionades amb la pràctica, però ha resultat que hi cap de tot.
I will miss the weekly Q&A sessions. I thought these sessions would be exclusively about practice-related issues, but it turns out that everything fits in there.
Enyoraré les estones amb Iñaki Roldós, un resident amb qui conversar és un luxe: cada frase explota en mil idees, algunes de les quals es transformen en infinites possibilitats, algunes de les quals es descomponen en innombrables enfocs nous, i així sense parar.
I will miss the time spent with Iñaki Roldós, a resident with whom to discuss is a luxury: each sentence explodes into a thousand ideas, some of which are transformed into infinite possibilities, some of which are decomposed into countless new approaches… and so on non-stop.
Trobaré a faltar la dedicació del Vishy, que s’ocupa a un ritme vertiginós de tantíssimes coses que fan que tot funcioni amb fluïdesa i que tothom se senti a gust.
Em queda el record de la Chitra i la seva eficàcia enorme redissenyant els jardins de Kanzeon Zendo i dirigit l’escola Montessori amb discreció i delicadesa.
També em queda el record del Prakash i tots els recursos que té per solucionar tota mena de problemes pràctics.
I will miss Vishy’s dedication, who takes care of so many things at a breakneck pace that make everything run smoothly and everyone feel at ease.
I will remember Chitra and her enormous efficiency redesigning the Kanzeon Zendo gardens and running the Montessori school with discretion and delicacy. What a wonderful project!
I will also remember Prakash and all the resources he has to solve all kinds of practical problems.
Continuaria aquí. M’agrada la meditació compartida, repartida en diferents moments del dia, que em deixen estones per estudiar, escriure, mirar per la finestra, llegir, fer ioga… M’agrada conèixer els visitants que passen per aquí, els habituals, com el dr. Rao, amb la seva serenitat, i els ocasionals: tots, amb les seves peculiaritats, aporten coses interessants. Amb tots anem fent sangha, un refugi intern i col·lectiu en procés constant.
I would love to stay here. I like the shared meditation periods, spread out at different times of the day, which gives me time to study, write, look out the window, read, do yoga… I like getting to know the visitors who come by, the regulars, like Dr. Rao, with his serenity, and the occasional ones: each one of them, with their own peculiarities, bring interesting things. Together we are making sangha, an internal and collective refuge in constant process.
M’agrada assistir a la competència diària entre el primer i l’últim cant dels ocells i el megàfon d’una comunitat religiosa del poble. Formen part del present cada matí i cada vespre. Els ocells ni s’immuten amb la cantarella enganxosa del megàfon, ni sembla que els molesti gens ni mica. Continuen posant l’atenció al que els interessa. (Potser com nosaltres).
I like to witness the daily competition between the first and last song of the birds and the megaphone of a religious community in the village. They are part of the present every morning and every evening. The birds seem to ignore the catchy song of the megaphone; it seems not to bother them at all. They continue to pay attention to what interests them (maybe like as).
Trobaré a faltar els núvols que s’entretenen quan travessen les muntanyes, el bosc a tocar, la cascada, les constel·lacions abans de la primera meditació, el chai de la cantonada.
I will miss the clouds that stop by as they cross the mountains, the forest nearby, the waterfall, the constellations before the first meditation, the chai on the corner.
Sobretot enyoraré la disposició a ensenyar d’AMA Samy, i també enyoraré tot el que encara no he après amb ell i que sé que puc aprendre. Ja ho enyoro abans que sigui passat. (Perquè el passat existeix, oi?)
Above all, I will miss AMA Samy’s willingness to teach, and everything I have not yet learned with him and that I know I can learn. I will miss it before it belongs to the past. (Because the past exists, right?)
