Tutorials sobre integració i sensibilització

He preparat una sèrie de vídeos tutorials, amb la inestimable ajuda de Claudi Pons en l’edició, per a qui vulgui fer una pràctica física -i no només física- amb seguretat en cas que no pugui practicar sota la guia d’algú amb experiència i coneixements profunds.

Parteixo del fet que qui s’interessa pel ioga no busca una pràctica exclusivament física, perquè en aquest cas buscaria gimnàs o pilates, sinó que sap que els moviments del ioga porten a experimentar les subtileses més profundes de l’ésser humà. Per a l’expressió d’aquestes subtileses, tant la ment com la consciència necessiten el cos.

Es poden arribar a experimentar els resultats que promet el ioga sempre que la pràctica es faci de manera segura. En aquestes petites càpsules presento de manera simple els principis perquè ho sigui.

La primera tasca de la pràctica de postures de ioga és alliberar el cos dels hàbits que limiten, tensen i restringeixen els moviments i la substitució per uns altres basats en la integritat.

Hi ha diferents punts a tenir en compte:

• És un procés gradual. El cos i la ment han d’aprendre les accions necessàries a poc a poc, seguint un ordre progressiu, sense voler cremar etapes.
• La repetició. El cos aprèn a través de la repetició de  Els músics, els artistes en general, i els artesans saben que les habilitats s’adquireixen a base de repetició. Quan el cos repeteix uns moviments determinats es van creant els circuits neuromusculars que aniran substituint les hàbits restrictius i faran que la pràctica sigui segura. Cal ser constant i tenir paciència.
• La respiració ha de ser lliure, natural i espontània durant la pràctica de postures de ioga. El cos sap millor que la ment quan necessita agafar aire i quan treure’n, i en quina quantitat. Sincronitza-la amb els moviments.
• La suavitat és la clau perquè la pràctica sigui amorosa i no agressiva. És una qualitat que s’ha de cultivar, perquè vivim en una societat en què es prioritza la competitivitat, l’agressió, com la via adequada d’actuació.
• La curiositat durant l’execució de les postures connecta la ment amb el cos. Al mateix temps, la indagació en el que està passant en el cos ens protegeix de possibles lesions.
• La confiança en la saviesa inherent del cos ve de l’experiència d’establir els circuits neuromusculars d’integritat i és el que pot alliberar la ment d’haver de protegir el cos. El cos humà és el fruit del llarg viatge de la vida, i la saviesa de la vida està codificada en les cèl·lules del cos humà. El cos, com la vida, sap com tenir cura de si mateix. L’únic que hem de fer és accedir a aquesta intel·ligència.
• La integritat del cos és inherent. La podem desenvolupar aprenent a moure’ns d’una manera nova, basada en els circuits neuromusculars de la integritat. Això ho fem sentint i responent a les sensacions físiques amb moviments i accions sensibles, conscients.
• La consciència de les sensacions és l’essència de la pràctica de postures de ioga. Sentint clarament i responent directament a les sensacions, la intel·ligència del cos estableix accions i moviments en base a la seva integritat. Es tracta d’una reeducació que substitueix la manera disfuncional de moure’ns per una manera integrativa. Es triga una mica i requereix l’aplicació d’un esforç continu i sensible.
• Descobrir l’autoritat interior. La consciència de les sensacions ha de ser la brúixola per fer les postures i els moviments. És molt més important què diu el teu cos que què pugui dir jo en les instruccions. Només tu saps què pots fer i què no, i aprendre a escoltar-te és un dels tresors que t’ofereix aquest mètode.

És recomanable practicar diàriament. No cal que sigui molta estona ni poca. Adapta’t al temps que tinguis i a com trobis el cos. Un quart d’hora cada dia és millor que una hora un cop per setmana. Pots mirar el vídeo abans de fer les postures, però els beneficis els trobaràs quan practiquis. Un cop sàpigues com fer les postures amb integritat, les pots combinar com vulguis, sempre amb atenció a les sensacions i responent-hi adequadament.