Sobre mi | Transforma la relació que tens amb tu

Glòria Puig Kowerdowicz

Vaig néixer a Barcelona, en el si d’una família que sempre m’han considerat diferent pels meus trets lleugerament orientals. Justament aquesta particularitat coincideix amb el meu interès per les filosofies orientals.
Però això mateix també em va fer conèixer l’angoixa i l’insomni des de ben petita.

A l’adolescència, la sensació de separació i d’aïllament no va amainar, més aviat al contrari. Va ser un període especialment difícil; a més, em feia tot de preguntes a les quals no trobava resposta. L’atzar o la màgia de la vida em va fer caure a les meves mans El camino del zen, d’Alan Watts.

Aquest llibre em va connectar totalment amb el que jo buscava: descobrir la filosofia oriental va ser l’impuls que em va fer trobar, el 1975, el meu primer professor de ioga i meditació, Josep Ribes, un dels poquíssims que hi havia en aquell moment a Barcelona. D’ell vaig aprendre la importància de la pràctica diària, entre moltes altres coses. Ell va ser qui em va obrir la primera porta a aquest món immens de la recerca espiritual a través del cos i li continuo professant un gran respecte. Encara em venen al cap frases seves.

Al cap de dos anys d’haver començat a fer ioga i meditació, vaig tenir la necessitat de buscar les arrels de tot aquell món i vaig fer un llarg viatge a l’Índia. Allà vaig entrar en contacte amb la Bihar School of Yoga, l’ashram de swami Satyananda, on diàriament rebia classes particulars, a la matinada, i la resta del dia vivia immersa en la vida d’aquest ashram.

En tornar de l’Índia vaig voler descobrir altres maneres de meditar i vaig provar la Meditació transcendental, que havia arribat a Occident de la mà dels Beatles. Després vaig continuar investigant amb un grup del Quart Camí, seguint les ensenyances de Gurdjieff, on meditàvem aplicant la tècnica Vipàssana. Però aquell grup es va anar convertint en un espai cada vegada més tancat i asfixiant, i menys alliberador.

Posteriorment, l’any 1984, vaig començar a practicar el budisme zen.
Cada dia havia continuat fent ioga, però estava bastant estancada. El 2008 vaig fer una formació com a professora de ioga a l’escola Mandiram, a Barcelona. En acabar la formació, coneixia més postures, sabia el significat d’alguna paraula en sànscrit, havia après l’anatomia bàsica, però em faltava trobar la manera de fer que la pràctica de postures tingués el contingut transformador, espiritual, de què parlen els textos clàssics.

Una casualitat va fer que l’última setmana de formació assistís a les classes d’un professor anglès que visitava Barcelona. La sorpresa va ser que aquell professor, Godfrey Devereux, presentava un mètode que unia la pràctica física i l’espiritual, que abordava el ioga des de la seva formació en zen. Vaig començar la formació amb ell, en el mètode que ell havia creat. En aquest mètode, tant el ioga com la meditació s’enfoquen com una indagació i això les fa dues pràctiques complementàries (i contemplatives). Amb el ioga dinàmic i la meditació somàtica, una manera concreta d’enfocar el que en zen s’anomena “shikantaza”, he après, entre moltíssimes més coses, a fluir, a sentir la plenitud, a trobar la unitat que som, i tot, senzillament a base d’escoltar el cos.

Vaig col·laborar en la traducció de l’anglès al castellà de la versió de Godfrey Devereux dels Yoga sutras de Patanjali, i des de l’any 2016 fins al 2021 vaig organitzar i traduir els tallers de ioga, tantra i meditació que va impartir a Barcelona.
L’any 2017 vaig rebre l’encàrrec de Godfrey Devereux d’ensenyar meditació.

Amb Godfrey Devereux vaig descobrir com portar l’atenció al cos durant la pràctica, cosa que va ser d’una gran ajuda a una persona tan mental com havia estat jo. Posteriorment, la pràctica del zen es va enriquir quan vaig aprendre a dirigir l’atenció al cor, un aprenentatge totalment transformador, de la mà de Genko Roshi.

Actualment continuo practicant zen. N’he après amb diferents mestres, als quals estic molt agraïda per l’empenta que, cadascú a la seva manera, m’han donat per poder veure les coses tal com són.

Actualment els meus mestres pertanyen a la línia de Maezumi Roshi, com Genpo Roshi, Genno Roshi i Genko Roshi, i també m’estic formant amb un mestre zen que he conegut a l’Índia, AMA Samy, del llinatge de Yamada Roshi. Aquesta recerca s’enriqueix amb el que m’aporta la filosofia advaita.

Vaig fer una formació en Mindfulness.
L’any 2021 vaig iniciar una formació en Yoga Somatics, amb Ateeka, també basat en la indagació en el cos però amb una orientació més fluïda. Continuo formant-me en aquesta altra manera d’abordar el mateix enfoc, prioritzar la intel·ligència del cos i l’emocional abans que la mental. A les classes incorporo les dues maneres de practicar, segons el que veig que pot ajudar més els alumnes.

Per aprofundir en els meus coneixements sobre el cos humà i la seva dimensió més interior, també m’he format en alimentació energètica amb Montse Bradford, en macrobiòtica amb René Lévy i a l’escola Esmaca; i la connexió amb la naturalesa i l’estètica japonesa les he cultivat aprenent ikebana, l’art floral japonès, amb Teresa Llobet i amb Reiko Ishimatsu, de l’Escola BonsaIkebana; i, sobretot, amb els banys de bosc.

Vaig escriure un llibre amb M. Mercè Marçal, adaptant un text medieval d’Anselm Turmeda per a lectors infantils, “La disputa de fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada”, ed. Aliorna, 1985.
He publicat un quadríptic sobre ioga i un altre sobre meditació, dins la col·lecció En una dosi, de l’Editorial Tibidabo. Aquest any. 2026, sortirà al mercat un llibre sobre meditació, que actualment és a l’editorial. La idea d’aquestes publicacions és divulgar amb rigor aquestes disciplines.

He escrit diversos articles per a revistes especialitzades i he entrevistat alguns mestres de meditació i altres personalitats relacionades amb el budisme, dins del cicle Testimonis del budisme a Catalunya, i també per a Budhistdoor Global i per a Sakyadhita Spain, que es poden veure a Youtube. He participat en diverses taules rodones sobre diferents aspectes del budisme.

Tinc les llicenciatures en Lingüística i en Història de l’Art, estudis de música i piano (amb el p. Robert de la Riba), i en realització audiovisual (IDEP).

Des de l’any 2015 fins al 2025 vaig formar part de la Junta de l’associació Sakyadhita Spain, una branca de Sakyadhita International, que té per objectiu donar veu a les dones budistes, particularment a les mestres budistes.
Des del 2015 també vaig formar part de la Junta de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes, i des del 2022 fins al 2025 en vaig ser la presidenta.

Vaig ser membre del jurat de la XII edició del guardó Memorial Cassià Just de la Generalitat de Catalunya.

Actualment combino l’ensenyament de ioga i meditació amb traduccions de l’anglès i del francès de textos relacionats amb el ioga i la meditació. I m’encanta la música (sobretot en viu), els viatges que m’acosten a la meva recerca espiritual, passar hores a la natura, una bona conversa, l’estímul de les conferències i els concerts que trobo en línia, i ocupar-me de les plantes de la meva terrassa, que fa anys que m’acompanyen.