El 2008 vaig fer una formació com a professora de ioga a l’escola Mandiram, a Barcelona. En acabar la formació, coneixia més postures, sabia el significat d’alguna paraula en sànscrit, havia après l’anatomia bàsica, però em faltava trobar la manera de fer que la pràctica de postures tingués el contingut transformador, espiritual, de què parlen els textos clàssics.
Una casualitat va fer que l’última setmana de formació assistís a les classes d’un professor anglès que visitava Barcelona. La sorpresa va ser que aquell professor, Godfrey Devereux, presentava un mètode que unia la pràctica física i l’espiritual, que abordava el ioga des de la seva formació en zen. Vaig començar la formació amb ell, en el mètode que ell va crear. En aquest mètode, tant el ioga com la meditació s’enfoquen com una indagació i això les fa dues pràctiques complementàries (i contemplatives). Amb el ioga dinàmic i la meditació somàtica, una manera concreta d’enfocar el que en zen s’anomena “shikantaza”, he après, entre moltíssimes més coses, a fluir, a sentir la plenitud, a trobar la unitat que som, i tot, senzillament a base d’escoltar el cos.
Les investigacions de Godfrey Devereux sobre el cos com la porta del benestar profund i de l’espiritualitat han evolucionat cap a un nou mètode, Radical Ecology, per trobar la resiliència en el més profund de nosaltres, i ho incorporo a la pràctica.
